Cites documentals i fonts: av. de Francesc Trabal
"Francesc Trabal i Benessat Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957 Escriptor. Membre de la Colla de Sabadell. Destacà per les seves actituds crítiques i humorístiques. Fou redactor i director del 'Diari de Sabadell'. Va ser un dels fundadors d'Edicions la Mirada, que s'inicià amb la publicació d'un llibre seu d'acudits, 'L'any que ve' (1925). És autor, entre d'altres obres, de 'L'home que es va perdre', 'Judita', 'Quo vadis Sànchez?', 'Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon', 'Vals', 'Els mediocres' i 'Temperatura'. Durant la guerra civil es traslladà a Barcelona, on mantingué una intensa activitat com a membre de l'Agrupació d'Escriptors Catalans. Acabada la guerra s'exilià a França i més tard a Xile, on creà l'Instituto Chileno-Catalán de Cultura."
"En Trabal era brillant, audaç, improvisador, voluble i ambiciós: el perfecte entusiasta. Sentia el deler d'agitar-se i d'agitar, de sacsejar els homes i les coses, de provocar sorpreses i contradiccions. En principi i per natural era un promotor, un empresari -només li'n mancava, com és de suposar, el sentit pràctic. El seu zel era contagiós, si més no dins una àrea restringida. Però mai no hauria estat un home de govern: la seva singularitat el portava sempre a l'oposició. Apressat i impacient, agraïa les simpaties que suscitava el seu pas i ignorava les enemistats i les enveges. Fou naturalment optimista i pròdig;[...] (p. 7-8) "El meu amic fou precoç. A divuit anys ja s'havia creat un cercle de valuoses amistats; la seva casa de Sabadell [...] esdevingué un petit focus d'activitats imprecises: tertúlies, jocs, festes, lectures, projectes, somnis. Conegué i tractà gent notòria: polítics, escriptors, artistes catalans i estrangers; i entre ells era sempre el més jove. Cal no oblidar el capítol de les noies. Hi hagué un moment que en Trabal tenia un flirt o un festeig a cada ciutat de Catalunya. Recorria el país, sovint a peu, amb la motxilla a l'esquena i el bastó a la mà (la pipa vingué més tard), gai i lleuger, 'insouciant', pelegrí de l'amistat, de l'enamorament fulminant, de l'entusiasme; encenia aquí i allà les flames fugaces de l'imprevist i de la gràcia." (p. 8-9)
Altres fonts bibliogràfiques
D.A.La Colla de Sabadell, entre el Noucentisme i l'Avantguarda
Fundació La Mirada
2002